Pinta La Casa des de casa

Sou molts els infants (i no tant infants) que cada setmana entreu per la porta de La Casa dels Entremesos per a visitar els gegants, les bèsties i els nans de Ciutat Vella. Des de fa uns dies que no podeu venir, per això hem pensat d'acostar-vos-els a casa.

Des d'aquesta notícia us anirem penjant dibuixos de diverses figures per a que pugueu acolorir a casa amb una petita explicació. Us engresquem a pintar la gegantona Laia, els Gegants de Corpus i el Drac de la Ciutat Vella.

La gegantona Laia representa una nena barcelonina del segle IV, símbol de la solidaritat i valentia dels barcelonins. La geganta porta a les seves mans els atributs de santa Eulàlia, la creu en aspa i el palmell. En el fermall que tanca la seva capa també es troben aquests símbols, així com l'escut de Ciutat Vella. La gegantona és portada pels infants dels grups de gegants de Ciutat Vella i està acompanyada per la música d'una cobla infantil de violins i flabiols.

Els gegants Nous de la casa dels Caritat o del Corpus es van crear l'any 1919 i des dels seus inicis participen en les cavalcades de les Festes de la Mercè i en les processons de Corpus de la Casa de la Caritat i d’altres parròquies de la ciutat. Després d’estar molts anys tancats, el 1986 la Diputació de Barcelona decideix restaurar-los i mitjançant el Districte de Ciutat Vella són cedits a la Federació, encarregada de fer-los ballar en cercaviles. Actualment l'Hereu i la Borda surten en la processó del Corpus de Barcelona, les Festes de la Mercè i en algunes ocasions molt especials. El seu ball, creat l’any 2003 amb coreografia de Montserrat Garrich i música d’Enric Montsant, inicia la processó del Corpus Christi barceloní.

El Drac, símbol del maligne, es coneix a Barcelona des de 1424. Cal destacar que, des de principis de segle XVII, és coneguda i considerada com habitual la seva funció pirotècnica. Durant aquests anys la figura viu la seva millor època, però desapareix al segle XVIII. Primera figura recuperada el 1987, és avui una figura de foc i de protocol que pertanyent al Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella, que el cedeix en conveni a la Federació. És portat per l’entitat Amics dels Gegants Ramon i Lola.

Les carasses antigament eren caps de turc amb llargues barbes que estaven instal·lades sota els orgues d'algunes esglésies i pels volts de Nadal llançaven llaminadures als infants. L'any 1988 aquesta tradició es va recuperar a la ciutat amb la Carassa de Barcelona o de Nadal com a figura d'animació i desfilades que tira caramels durant la Fira de Santa Llúcia o de Nadal.

La primera referència d'aquestes figures és la de la seva participació en el Arribo del Carnaval de 1859. Pertanyien a la Societat Carnavalescadel Born.

El 1891 els Gegants de Carnaval van ser regalats als infants orfes de la Casa de Caritat de la Diputació de Barcelona. Retirats el 1918, no va ser fins el 1987, que van ser restaurats i van poder participar de nou en les festes de Carnaval. El seu ball és de 2003 i s'executa durant el Arribo del rei del Carnestoltes.

Arxius: